AMANIDA DIFERENT ( CINE MUDO )

 

Ja heu vist que el vídeo simplement és l'emplatat. Però també us haureu donat compte de la sencillesa d'aquesta amanideta tan refrescant. Us dono detalls:

Amb un pelador de patates fem penques d'un carbassó. Ho fiquem en un bol amb soja i aigua, que reposi. Flipareu amb la textura i gust, semblarà una alga sense ser-ho.

A banda tallem uns rabanets, ceba dolça, coriandre, gingebre, bitxo fresc. Tot ben regat amb suc de llimona i rajolí de vinagre. Ho guardem a la nevera.

Per la salsa fem una mena de "leche de tigre" per anar per casa. Apunteu!! 

Fotem a escalfar fumet, si no en teniu, amb una pastilla de caldo de peix i aigua n'hi haura prou, li afegiu all, coriandre, ceba, gingebre, suc de llima, llimona i taronja. Quan hagi fet una bona bullida li afagim un xic de maizena o roux "mantega i farina" i ho triturem amb la batedora, que quedi cremós. Deixem que estigui ben fred...i ciao.

CALLOS

 

Us passo la recepta que ens ha fet la Carme dins de l'Espai de Cuina Casolana:

Netejem els callos talladets sota l'aixeta, i els hi fem una bullida de 15 minutets amb uns grans de pebre negra i un parell de fulles de llorer. Retirem.

En una cassola sofregim ceba, pebrot vermell, all picat, sal, pebre i quan ho tinguem enrossit li afegim el xoriç i pernil salat a dauets i bitxo. Quan ho tinguem ben integrat li afegim el pimenton de la Vera "vigilem que no es cremi" i  el tomàquet fregit. Anem fent xup-xup.

Ara és un bon moment de possar-li un got de vi blanc, deixem que s'evapori l'alcohol i ja li podem afegir els callos. Els anem treballant i els cobrim amb brou. 

I ara, amics meus...paciència, controlem la textura, si cal li afegim més brou. Quan li faltin cinc minuts li incorporarem la picada "pa torrat, avellanes, pinyons, all i julivert deixatat amb una mica de brou de la mateixa cassola".

El nivell de picant, l'aneu controlant. Millor començar "suavessito" i anem tastant, sempre hi serem a temps de fer-los més forts.

Personalment m'agraden lleugerament pujats de picant.

Millor tenir força pa a la vora i un bon got de vi de la terra.

COSTELLES DE PORC CARAMELITZADES

 

Uuuooohh com m'agrada aquest plat. Sovint el faig els divendres o dissabtes a la nit, no em pregunteu el per què, però fa weekend.

Pilleu una bona costella, la talleu a trossos civilitzats, que no som pas de Dakota del Sud.

Mireu que fàcil que és, fiqueu les costelles en una safata per anar al forn "que sigui minimament fonda" quatre dents d'all" pebre en gra, 5 o 6 bitxos, un parell de trossos de gingebre "tamany alls", 4 herbotes de coriandre, una bona pessigada de comí en pols, mel, xorro de vinagre, suc de mitja llima, suc de mitja llimona, un bon raig de soja, llavors de sèsam, i li cardem una llauna de cocacola. Ho tapem amb paper d'alumini, i cap al forn a 180 ºC. 

Quan porti mitja  hora, amb compte amb els vapors, donem la volta a les costelles.

Bé ja ha passat una hora, el mantenim al forn però ara ja destapat, possiblement encara tindreu molt de líquid, toqueu les costelles....si estan al vostre punt, espessarem la salsa al moment. Agafeu un got, una cullerada de maizena y li afegiu suc de les costelles, remeneu i li torneu a integrar a la safata. Uns minuts al forn a tota castanya i veureu com s'espessa. 

Ja que és un plat tant americà, curreu-vos una guarnició xula...jo que sé, mireu l'exemple de la foto...Blat de moro, natxos, guacamole, pico de gallo, frijoles...etc.

MONGETES I BOLETS AMB ALL I JULIVERT-- ENCARNA ARNAU "Sant Andreu-Barcelona"

Mireu quin video ens envia l'Encarna. En un tres i no res ens prepara un exquisit plat. 

Com ella ens recorda, en aquest plat és pot substituïr els bolets per cloïses o pel que es vulgui.  

CUA DE RAP AMB SALSA D'ALL NEGRE

 

Un cop més, avergonyit de la fotografia. Disculpeu, tot i així veureu que a la recepta presento el plat d'una altre manera.

Per començar agafarem la cua de rap i la tallarem a medallons "millor, oi?", els salpebrem, els passem per farina i els hi fotem una marcada a la paella. Els reservarem. Aquesta enfarinada ens anirà molt bé per ajudar a lligar la salsa.

En una cassola treballem a foc lent una ceba tallada petita "brunoisse" i un cop estigui ben estovada li afegim el tomaquet fregit.

Per un altra banda fem una picada amb ametlles, els alls negres, bitxo sec, pa torrat i una miqueta d'aigua. Ho deixem reposar.

Tornem a la cassola, un cop el tomàquet i la ceba s'hagin fet amics, li afegirem un got de vi blanc, i un cop l'alcohol hagi desaparegut, li afegim fumet, la picada i, "aquí farem una petita trampa", unes gotes de tinta industrial. Tampoc ens passem perquè sinó semblarà petroli, que ho fem només per pujar el color de l'all negre.

Un cop estigui tot fent xup-xup li anem integrant els medallons de rap, a foc baix. A mitja feina girem el rap, tastem de sal, i quan tinguem la salsa amb bona textura ja estarà.

 

PIJAMA

 

PIJAMA

Tot i que la fotografia, no li fa gaire justícia, l'he posat perquè és un dels postres que vaig treure en un dels menús del restaurant on treballo. El Pijama és un d'aquells postres d'abans que s'han de recuperar sí o sí. Vaig veure que algun restaurant el tornava a treure i m'hi vaig afegir. Us podeu creure que va tenir un resultat espectacular?

A tall d'informació, pels qui ho desconeixeu, dir-vos que aquest postre tan clàssic ve del "Pêche Melba" que es feia en un restaurant de Londres. A casa nostra el va tirar endavant el Restaurant 7 Portes. La paraula "PIJAMA" ve de la variació fonètica del mot original. 

Au, ja us he fotut la xapa de "listillo"

El plat com veieu és molt simple. Flam d'ou, plàtan, préssec en almívar, gelat de vainilla i nata. 

Una autèntica bomba nuclear si us heu atipat molt en els plats anteriors. 

CALAMARS AMB TINTA, SOBRE UNA PARMENTIER DE NAP I PATATA

Fem-ho senzill. 

Posem a escalfar en una cassola amb oli, ceba tallada "Julienne" i la treballem fins que estigui transparent, li afegim el tomàquet fregit, li fotem 4 voltes, aguantem una mica i incorporem les anelles del calamar, deixem que s'impregni i li fotem el vi blanc. Quan l'alcohol estigui evaporat li tirem el fumet de peix. Sal-pebrem, anem fent xup-xup i incorporem la tinta de calamar "sípia", jo li fico per norma de l'industrial. 

Per fer la parmentier de nap i patata, bullim els tubèrculs i els triturem sal-pebrats, mantega, llet, si teniu caldo vegetal li fiqueu una mica o en el seu defecte un polsim de pastilla de verdura "poc, que sinó es nota massa la fàbrica" fins  que aconseguim una textura cremosa de parmentier.

Emplatem la base de parmentier i al damunt incorporem els calamars entintats.

 

CROQUETES

 

CROQUETES DEL BULLIT DE L'ESCUDELLA

Mireu, per fer unes bones croquetes, el més important és que el producte sigui bo. Es poden fer del que vulgueu, de debò. 

En aquest cas hem aprofitat el bullit de l'escudella "tot un clàssic". L'esmicolem bé, teniu dues opcions. Una, ho tritureu amb un robot; o dues, si us agrada trobar trocets de carn ho trinxeu tot a ganivet. 

Fàcil, oi? 

Va, xorro d'oli i mantega en una paella,, li tireu la massa trinxada, farina...anem treballant una bona estona, perquè sinó la farina queda crua i no mola, aprofitem aquest moment per afegir-li sal, pebre, nou moscada, un xic de comí i pimentó de la Vera. Acte seguit ho cobrim de llet i remenem fins que la massa se l'hagi begut.

Ciao, res més, no us hi mateu. ja les teniu. Guardeu-ho un dia a la nevera. Ja les farem demà.

Bon dia, ja som demà. Ara ve el més xulo. Doneu-li forma, va que no costa tant, i si queden com un pél deformades...doncs mira, millor perquè més pinta a cassolà quedaran. 

Farina, ou i pa ratllat, en aquest ordre. Oli ben calent...i ja les tindríem.

Ja sabeu que jo m'enrotllo molt explicant les coses, però es una menja ben simple, i que fa les delícies de tothom.

PLAÇA DEL VI (GIRONA)

Restaurant Plaça del Vi

Fundat l'any 2012, amb un aforament per 60 comensals a l'interior i 30 comensals a la seva terrassa, ofereixen una cuina de mercat, tradicional casolana, on les especialitats són les anxoves, croquetes i parmentier entre moltes d'altres.

Sota demanda, tenen tastets per a celíacs, vegans i vegetarians i ofereixen menús per grups (màxim 10-12 persones). 

LA CARME ENS FARÀ UN FIDEUÀ

 

MIREU QUE SENZILL QUE ÉS 

FER UNA FIDEUÀ

QUÈ US SEMBLA AQUEST VIDEO, DE COM LA CARME FA UNS FIDEUS A LA CASSOLA?

 

FIDEUS A LA CASSOLA

AVUI L'ESPAI DE CUINA INFANTIL ENS FARÀ UNS DELICIOSOS NYOQUIS

 

NYOQUIS CARBONARA

AMANIDA DE BLAT DE MORO

 

Una amanida ben senzilla i alhora divertida. 

La base serà d'enciam i ceba tallada ben fineta. Agafem una panotxa de blat de moro "d'aquelles del súper que ja venen cuites" i la daurem en una paella amb mantega, sal i pebre. Amb un ganivet li traiem els grans, a troços, no cal que sigui gra a gra, "que ens coneixem". Ho tirem per damunt de l'enciam i li afegim uns grans de "Quicos" d'aquells grossos industrials.

Fem una salsa amb iogurt, un xic de mostassa, vinagre de vi negre, formatge blau, formatge cheddar, mig all,tabasco, salsa worcester, ho triturem tot i li afegim a l'amanida. Li deixem caure unes quantes crispetes pel damunt. 

Decorem amb brots, i un xorro d'oli d'oliva verge.

 

CAP DE LLOM AMB SALSA TEXANA

M'agrada fer aquesta recepta. Sovint a molts supermercats veiem aquells trossos de carn de porc que no sabem com agafar-ho ni com fer-ho.

Jo marco tota la peça en una paella, amb un rajolí d'oli, sal i pebre. Un cop la tenim daurada, la porcionem i la fotem en una safata de forn amb coca-cola, brou, ceba, all, gingebre, comí, ketchup, llorer, soja, coriandre, bitxo, llima i llimona. Ho tapem amb paper d'alumini i cap a dins el forn a foc suau 1 horeta, que afluixi i agafi essència.

La Salsa Texana:

A cada barri, la fan diferent. Jo faig aquesta:

En un cassó petit  sofregim amb mantega una ceba, si us veieu en cor ho flamegem amb whiskey, i sinó, li afegim a foc fluix i deixem que s'evapori. Un cop evaporat, li anem afegint, ketchup, suc de llimona, suc de taronja, vinagre d'arròs, bitxo o Tabasco, mel, pebre. La triturem i l'anem treballant fins trobar la textura de salsa, si queda massa líquida, diluiu una mica de maizena amb aigua calenta i li afegiu. 

Emplatat:

Bé, feu el que vulgueu, però si mireu la foto, ho podríem fer així. Una base de salsa texana, els trossos tendres del cap de llom, i com a decoració li podriem afegir uns "nachos" i unes rodelles de llimona i llima. 

 

FILET RUS AMB SALSA STROGONOFF

 

Agafem un bol i li fiquem carn picada de vedella i porc, un ou, all ratllat, ceba picada ben fina, comí, molla de pa mullada amb llet, pa ratllat, sal i pebre. 

Li donem forma i ho fregim. Ho he vist fregir de dues maneres...amb farina o amb pa ratllat. A la foto està fet amb pa ratllat

La salsa Strogonoff és, al meu entendre, una salsa meravellosa i molt fàcil de fer:

Fem un sofregit de ceba i a la mateixa cassola li afegim tàperes, cogombrets tallat a trocets, ketchup, mostassa, estragó prèviament avinagrat, orenga, tabasco, sal i pebre. A la foto hi podeu veure uns bolets "ara seria el moment d'afegir-li". Un cop tot saltejat, integrem la nata i mirem de lligar la salsa. 

És un plat que en els seus orígens era molt humil, de fet ho segueix essent. Però si es fa ben fet, és una delícia. Particularment sempre deixo el filet rus, poc fet en el seu interior. 

 

LA FARNERS ENS ENSENYA COM FER UN PÀ DE PESSIC DE COCO.

 

La Farners ens ensenya com fer un 

pà de pessic de coco.

SPANISH SALSA VERDE

Aquesta és una de les anècdotes que vaig viure quan treballava a Anglaterra. Els anglesos i la seva "Spanish salsa verde"