AMANIDA DIFERENT ( CINE MUDO )

 

Ja heu vist que el vídeo simplement és l'emplatat. Però també us haureu donat compte de la sencillesa d'aquesta amanideta tan refrescant. Us dono detalls:

Amb un pelador de patates fem penques d'un carbassó. Ho fiquem en un bol amb soja i aigua, que reposi. Flipareu amb la textura i gust, semblarà una alga sense ser-ho.

A banda tallem uns rabanets, ceba dolça, coriandre, gingebre, bitxo fresc. Tot ben regat amb suc de llimona i rajolí de vinagre. Ho guardem a la nevera.

Per la salsa fem una mena de "leche de tigre" per anar per casa. Apunteu!! 

Fotem a escalfar fumet, si no en teniu, amb una pastilla de caldo de peix i aigua n'hi haura prou, li afegiu all, coriandre, ceba, gingebre, suc de llima, llimona i taronja. Quan hagi fet una bona bullida li afagim un xic de maizena o roux "mantega i farina" i ho triturem amb la batedora, que quedi cremós. Deixem que estigui ben fred...i ciao.

CALLOS

 

Us passo la recepta que ens ha fet la Carme dins de l'Espai de Cuina Casolana:

Netejem els callos talladets sota l'aixeta, i els hi fem una bullida de 15 minutets amb uns grans de pebre negra i un parell de fulles de llorer. Retirem.

En una cassola sofregim ceba, pebrot vermell, all picat, sal, pebre i quan ho tinguem enrossit li afegim el xoriç i pernil salat a dauets i bitxo. Quan ho tinguem ben integrat li afegim el pimenton de la Vera "vigilem que no es cremi" i  el tomàquet fregit. Anem fent xup-xup.

Ara és un bon moment de possar-li un got de vi blanc, deixem que s'evapori l'alcohol i ja li podem afegir els callos. Els anem treballant i els cobrim amb brou. 

I ara, amics meus...paciència, controlem la textura, si cal li afegim més brou. Quan li faltin cinc minuts li incorporarem la picada "pa torrat, avellanes, pinyons, all i julivert deixatat amb una mica de brou de la mateixa cassola".

El nivell de picant, l'aneu controlant. Millor començar "suavessito" i anem tastant, sempre hi serem a temps de fer-los més forts.

Personalment m'agraden lleugerament pujats de picant.

Millor tenir força pa a la vora i un bon got de vi de la terra.

COSTELLES DE PORC CARAMELITZADES

 

Uuuooohh com m'agrada aquest plat. Sovint el faig els divendres o dissabtes a la nit, no em pregunteu el per què, però fa weekend.

Pilleu una bona costella, la talleu a trossos civilitzats, que no som pas de Dakota del Sud.

Mireu que fàcil que és, fiqueu les costelles en una safata per anar al forn "que sigui minimament fonda" quatre dents d'all" pebre en gra, 5 o 6 bitxos, un parell de trossos de gingebre "tamany alls", 4 herbotes de coriandre, una bona pessigada de comí en pols, mel, xorro de vinagre, suc de mitja llima, suc de mitja llimona, un bon raig de soja, llavors de sèsam, i li cardem una llauna de cocacola. Ho tapem amb paper d'alumini, i cap al forn a 180 ºC. 

Quan porti mitja  hora, amb compte amb els vapors, donem la volta a les costelles.

Bé ja ha passat una hora, el mantenim al forn però ara ja destapat, possiblement encara tindreu molt de líquid, toqueu les costelles....si estan al vostre punt, espessarem la salsa al moment. Agafeu un got, una cullerada de maizena y li afegiu suc de les costelles, remeneu i li torneu a integrar a la safata. Uns minuts al forn a tota castanya i veureu com s'espessa. 

Ja que és un plat tant americà, curreu-vos una guarnició xula...jo que sé, mireu l'exemple de la foto...Blat de moro, natxos, guacamole, pico de gallo, frijoles...etc.

MONGETES I BOLETS AMB ALL I JULIVERT-- ENCARNA ARNAU "Sant Andreu-Barcelona"

Mireu quin video ens envia l'Encarna. En un tres i no res ens prepara un exquisit plat. 

Com ella ens recorda, en aquest plat és pot substituïr els bolets per cloïses o pel que es vulgui.  

CUA DE RAP AMB SALSA D'ALL NEGRE

 

Un cop més, avergonyit de la fotografia. Disculpeu, tot i així veureu que a la recepta presento el plat d'una altre manera.

Per començar agafarem la cua de rap i la tallarem a medallons "millor, oi?", els salpebrem, els passem per farina i els hi fotem una marcada a la paella. Els reservarem. Aquesta enfarinada ens anirà molt bé per ajudar a lligar la salsa.

En una cassola treballem a foc lent una ceba tallada petita "brunoisse" i un cop estigui ben estovada li afegim el tomaquet fregit.

Per un altra banda fem una picada amb ametlles, els alls negres, bitxo sec, pa torrat i una miqueta d'aigua. Ho deixem reposar.

Tornem a la cassola, un cop el tomàquet i la ceba s'hagin fet amics, li afegirem un got de vi blanc, i un cop l'alcohol hagi desaparegut, li afegim fumet, la picada i, "aquí farem una petita trampa", unes gotes de tinta industrial. Tampoc ens passem perquè sinó semblarà petroli, que ho fem només per pujar el color de l'all negre.

Un cop estigui tot fent xup-xup li anem integrant els medallons de rap, a foc baix. A mitja feina girem el rap, tastem de sal, i quan tinguem la salsa amb bona textura ja estarà.

 

PIJAMA

 

PIJAMA

Tot i que la fotografia, no li fa gaire justícia, l'he posat perquè és un dels postres que vaig treure en un dels menús del restaurant on treballo. El Pijama és un d'aquells postres d'abans que s'han de recuperar sí o sí. Vaig veure que algun restaurant el tornava a treure i m'hi vaig afegir. Us podeu creure que va tenir un resultat espectacular?

A tall d'informació, pels qui ho desconeixeu, dir-vos que aquest postre tan clàssic ve del "Pêche Melba" que es feia en un restaurant de Londres. A casa nostra el va tirar endavant el Restaurant 7 Portes. La paraula "PIJAMA" ve de la variació fonètica del mot original. 

Au, ja us he fotut la xapa de "listillo"

El plat com veieu és molt simple. Flam d'ou, plàtan, préssec en almívar, gelat de vainilla i nata. 

Una autèntica bomba nuclear si us heu atipat molt en els plats anteriors. 

CALAMARS AMB TINTA, SOBRE UNA PARMENTIER DE NAP I PATATA

Fem-ho senzill. 

Posem a escalfar en una cassola amb oli, ceba tallada "Julienne" i la treballem fins que estigui transparent, li afegim el tomàquet fregit, li fotem 4 voltes, aguantem una mica i incorporem les anelles del calamar, deixem que s'impregni i li fotem el vi blanc. Quan l'alcohol estigui evaporat li tirem el fumet de peix. Sal-pebrem, anem fent xup-xup i incorporem la tinta de calamar "sípia", jo li fico per norma de l'industrial. 

Per fer la parmentier de nap i patata, bullim els tubèrculs i els triturem sal-pebrats, mantega, llet, si teniu caldo vegetal li fiqueu una mica o en el seu defecte un polsim de pastilla de verdura "poc, que sinó es nota massa la fàbrica" fins  que aconseguim una textura cremosa de parmentier.

Emplatem la base de parmentier i al damunt incorporem els calamars entintats.